Servei d'orientació en gestió de qualitat




Esteu a: Girona Qualitat, Normes ISO Dijous, 19 de octubre de 2017






Girona Qualitat



Què és?


Normes ISO


Qualitat ISO 9001


Certificació


Qualitat a Espanya



Directori d'empreses



Club Qualitat



Saber-ne més



Contacte




Normes ISO 9001

Normes i normalització.
Revisió de la norma ISO 9001:2008
Reestructuració de la família de les normes ISO 9001.
Estructura i continguts de la norma ISO 9001:2008.
Taula comparativa.
Canvis més significatius entre les versions 2008/2000
ISO 22000 - Sistemes de Gestió de Seguretat Alimentaria
ISO 14000 - Sistema voluntari de gestió mediambiental


Normes i normalització.


Una norma pretén ser un document ordenador d'una certa activitat, elaborat voluntàriament i amb el consens de totes les parts interessades, i amb la finalitat que les empreses es regeixin per uns principis d'organització que garanteixin l'estabilitat i l'harmonització.

Segons la definició acceptada per l'Organització Internacional de Normalització (International Organization for Standarization, ISO) i la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides (CEPE), la norma és "aquella especificació tècnica o qualsevol altre document accessible al públic" que ha estat elaborada en cooperació i amb el consens o l'aprovació general de totes les parts interessades, que es basa en la combinació dels resultats de la ciència, la tecnologia i l'experiència, que ha estat aprovada per un organisme habilitat nacional, regional o internacional, i que té per objectiu beneficiar al màxim tota la comunitat.

La normalització és l'activitat de creació de normes amb els objectius de:

  • Unificar criteris comuns.
  • Simplificar, tot suprimint allò superflu.
  • Especificar les característiques d'allò que sigui objecte de la norma.

 

Els avantatges de la normalització són:

  • Potenciar la qualitat dels productes, procediments i serveis i definir les característiques que en determinen la capacitat, per satisfer unes necessitats donades, és a dir, l'aptitud.
  • Millorar la qualitat de vida, la seguretat, la salut i la protecció del medi ambient.
  • Fomentar l'economia d'esforç humà, energia i materials en la producció i l'intercanvi de productes.
  • Facilitar una comunicació clara i inequívoca entre totes les parts interessades, segons un mètode que pugui ser emprat com a referència o cita en documents amb valor legal. 
  • Fomentar el comerç internacional, gràcies a la supressió dels obstacles deguts a les diferències en les pràctiques nacionals. 
  • Augmentar l'eficàcia industrial gràcies al control de la varietat.


Les normes afecten:

  • Els consumidors: major informació, la qualitat del producte s'adequa a les seves necessitats, seguretat i protecció dels seus drets; tot això suposa una millor qualitat de vida.
  • Les empreses: millores en aspectes d'organització, gestió, disseny, fabricació, comercialització, exportació i, per tant, un augment de la rendibilitat.
  • L'administració: creació d'un organisme de normalització.


Organismes de la normalització

ISO: International Standard Organization. (Creació de les normes ISO, d'àmbit internacional.)

L'any 1947 es va constituir una federació mundial d'organismes nacionals de normalització, que va prendre el nom d'Organització Internacional de Normalització, ISO, amb seu a Ginebra (Suïssa).

De fet, la paraula ISO procedeix del mot grec isos que significa "igual", i aquest concepte és coherent amb els objectius d'equivalència que proposen les normes tècniques.

Cada país membre de la ISO pot tenir únicament un organisme de normalització que el representi. A Espanya aquest organisme és l'AENOR.

El treball de preparar les normes internacionals es realitza a través dels comitès tècnics.

CEN: Comitè Europeu de Normalització. (Creació de les normes EN, d'àmbit europeu.)

El Comitè Europeu de Normalització és una associació internacional sense finalitat lucrativa i de caràcter científic i tècnic, amb seu a Brussel·les.

El CEN va signar un acord amb la ISO, anomenat acord de Viena, que estableix els mecanismes de cooperació entre ambdues organitzacions, des de l'intercanvi d'informació fins a la possibilitat per a l'organització ISO d'introduir un observador en els comitès tècnics del CEN i viceversa.

CENELEC: Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica.

El CENELEC es va a crear el 13 de desembre de 1972, és un organisme sense finalitat lucrativa, amb seu a Brussel·les.

Dins d'aquest organisme també cal esmentar l'existència del CECC (Cenelec Electronic Components Committee, o Comitè Cenelec per als Components Electrònics), que és l'òrgan competent per a l'harmonització de les especificacions relatives a components electrònics.

Cal indicar que el CENELEC treballa en estreta connexió amb la CEI (Comissió Electrotècnica Internacional).

ESTI: Institut Europeu de Normes de Telecomunicació.

La missió de l'ESTI és definir les normes comunes (ETS: European Telecommunication Standards), amb les quals els europeus puguin desenvolupar una infraestructura integrada de telecomunicacions i aconseguir la compatibilitat tècnica dels nous serveis que s'oferiran als usuaris en un futur i dels diferents equips terminals ja disponibles al mercat.

L'ESTI actua també en el sector de la radiodifusió i la televisió, per la qual cosa coopera amb els organismes competents, com la UER (Unió Europea de Radiodifusió).

AENOR: Associació Espanyola de Normalització i Certificació. (Creació de les normes UNE, d'àmbit espanyol.)








Gran Via Jaume I, 46 - 17001 - Girona (Spain)
Tel. 34 (972)418 500 Fax 34 (972) - 41 85 01  
cambra@cambragirona.org  -Avís Legal-